Fragment de "Un adéu a les armes"

Llegint el llibre he trobat aquest fragment que m'ha semblat prou maco com per compartir-lo. Molts potser critiquen el masclisme, però tingueu en compte que estem a la primera guerra mundial. Una escena romàntica:

[...]

–Digues. A quantes has estimat?
–A cap.
–Ni a mi?
–A tu, sí.
–I a quantes més, de debò?
–Cap més.
–Amb quantes has... com ho dieu, això?... amb quantes has estat?
–Amb cap.
–M'enganyes.
–Sí.
–Va bé. Continua enganyant-me. És el que vull que facis. Eren boniques?
–No he estat mai amb cap.
–Va bé. Eren molt atractives?
–No sé pas de què em parles.
–Ets meu, només. És veritat, i mai no has estat amb cap altra. Però no em fa res que ho hagis estat. No em fan pas por. Però no me n'expliquis coses. Quan un home va amb una noia, a quin moment li diu ella, quant val?
–No ho sé.
–És clar que no. I li diu que l'estima, ella? Digues-m'ho. Ho vull saber, això.
–Sí. Si ell vol que li ho digui.
–I ell, li diu que l'estima? Digues-m'ho, t'ho demano. És important.
–Si li ho vol dir, li ho diu.
–Però tu no ho has dit mai? De debò?
–No.
–De debò que no? Digues-me la veritat.
–No –vaig mentir.
–Tu no –digué la Catherine–. Ja ho sabia que no. Oh, t'estimo, amor.
A fora, el sol sorgia per damunt les teulades, i jo veia les torres de la catedral il·luminades pel sol. M'havien rentat per dins i per fora, i esperava el metge.
–Així és com va? –preguntà la Catherine–. Ella diu exactament el que ell vol que digui?
–No sempre.
–Doncs jo sí. Jo diré sempre el que tu vulguis i faré el que vulguis, i llavors no voldràs anar amb cap altra noia, oi? –Em mirà, tota feliç–. Faré el que vulguis i diré el que vulguis i llavors seré tot un èxit, oi?

[...]

–Ho veus? –digué-. Faig tot el que vols.
–Ets deliciosa.
–Em temo que encara no en sé gaire, però.
–Ets deliciosa.

[...]

Ernest Hemingway