Sobre l'actitud dels Estats Units davant la crisi, tot s'ha dit. Se n'ha parlat bastant en alguns blogs que solc llegir. El seguiment més continuu s'ha fet a Guerra Eterna. L'Ignacio Escolar ha donat el seu punt de vist i recomanat el d'altres alguns cops aquesta setmana. El dibuixant Vergara tampoc ha evitat fer-ne broma.
Avui, però, s'ha manifestat un altre blogger amb un anàlisi, que (no és qüestió d'estar-hi d'acord) m'ha semblat interessant remarcar. Aquí el teniu, diferent dels que fan els mitjans d'esquerres que acompanyo.
dissabte, 20 de setembre del 2008
dimarts, 16 de setembre del 2008
Humor punk
Algun cop he parlat amb algunes persones sobre el "políticament correcte". Déu meu! Quin horror... Vaja, que està molt bé que ens respectem entre nosaltres, òbviament, és l'ideal, però hi ha coses que rallen l'absurd.
Respectar-nos no vol dir no poder dir les coses pel seu nom. Per exemple, perquè no podem dir que una persona és negra. "Racista!" em diran alguns. I jo hauré de dir "un noi de color". De quin color??? Jo sóc blanc, i ningú té inconvenient en dir-m'ho. Des de quan és despectiva la paraula "negre"? I així amb moltes coses. La violència masclista es converteix en "violència de gènere" (de quin gènere?), un grup terrorista es pot anomenar "banda armada" quan convé a alguns i un els nacionalista "separatistes" o "feixistes", segons convingui.
Tot això ja ho sabeu tots, de sobres. Què hi pinta el punk en tot això? En una entrevista al principi de la seva decadència, Jim Morrison, dels Doors, parla de com veu el futur de la música. El profeta dels Doors, com segurament ho va fer molta gent, va dir que el que passaria després de la Guerra del Vietnam seria que tota una nova generació voldria trencar amb tot el que havien fet ells (els membres del moviment hippie), acabar amb tot allò i començar de zero. No es va equivocar. El moviment hippie el va substituir el punk, que, contra els ideals anti-bel·licistes dels hippies, el que volia era provocar, única i exclusivament. Trencar amb tot el que hi havia establert a partir de l'escàndol.
Els grans artífex del moviment punk van ser els Sex Pistols. Frases com "God save the Queen, the fascist regime" o "I wanna destroy passerby" són conegudes per tots. Però un grup de Galicia també va composar cançons que avui dia serien impublicables i atacades a la portada de tots els diaris; al vídeo Siniestro Total interpreta Ayatolah, emès a la televisió pública (escàndol!):
Per altra banda, ens prenem l'humor massa seriosament. L'humor ha de ser políticament correcte! El que faltava. Ens trobem que polítics denuncien programes de sàtira, que una caricatura provoca conflictes internacionals ("No dibuixaràs el profeta"). Ja no tot es pot ridiculitzar. Hi ha qui critica durament el personatge de Franco a Polònia; però allò no és res:
Per més humor arriscat i coses dites pel seu nom us recomano dos blogs: Mi Mesa Cojea i Pajasmentales. Ja no és qüestió d'estar-hi o no d'acord, és qüestió de veure que encara hi ha gent que es mulla.
Respectar-nos no vol dir no poder dir les coses pel seu nom. Per exemple, perquè no podem dir que una persona és negra. "Racista!" em diran alguns. I jo hauré de dir "un noi de color". De quin color??? Jo sóc blanc, i ningú té inconvenient en dir-m'ho. Des de quan és despectiva la paraula "negre"? I així amb moltes coses. La violència masclista es converteix en "violència de gènere" (de quin gènere?), un grup terrorista es pot anomenar "banda armada" quan convé a alguns i un els nacionalista "separatistes" o "feixistes", segons convingui.
Tot això ja ho sabeu tots, de sobres. Què hi pinta el punk en tot això? En una entrevista al principi de la seva decadència, Jim Morrison, dels Doors, parla de com veu el futur de la música. El profeta dels Doors, com segurament ho va fer molta gent, va dir que el que passaria després de la Guerra del Vietnam seria que tota una nova generació voldria trencar amb tot el que havien fet ells (els membres del moviment hippie), acabar amb tot allò i començar de zero. No es va equivocar. El moviment hippie el va substituir el punk, que, contra els ideals anti-bel·licistes dels hippies, el que volia era provocar, única i exclusivament. Trencar amb tot el que hi havia establert a partir de l'escàndol.
Els grans artífex del moviment punk van ser els Sex Pistols. Frases com "God save the Queen, the fascist regime" o "I wanna destroy passerby" són conegudes per tots. Però un grup de Galicia també va composar cançons que avui dia serien impublicables i atacades a la portada de tots els diaris; al vídeo Siniestro Total interpreta Ayatolah, emès a la televisió pública (escàndol!):
Per altra banda, ens prenem l'humor massa seriosament. L'humor ha de ser políticament correcte! El que faltava. Ens trobem que polítics denuncien programes de sàtira, que una caricatura provoca conflictes internacionals ("No dibuixaràs el profeta"). Ja no tot es pot ridiculitzar. Hi ha qui critica durament el personatge de Franco a Polònia; però allò no és res:
Per més humor arriscat i coses dites pel seu nom us recomano dos blogs: Mi Mesa Cojea i Pajasmentales. Ja no és qüestió d'estar-hi o no d'acord, és qüestió de veure que encara hi ha gent que es mulla.
Assaig general
Molt bé, tornem temporalment al món dels blogs... La cosa és que fins el dia 25, de l'estrena mundial (:P) he de tornar a agafar pràctica, així que torno a ser aquí.
Ale, aquí us deixo amb aquest post de contingut 0, però tornaré per aquí aviat.
A reveure!
Ale, aquí us deixo amb aquest post de contingut 0, però tornaré per aquí aviat.
A reveure!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
