Algun cop he parlat amb algunes persones sobre el "políticament correcte". Déu meu! Quin horror... Vaja, que està molt bé que ens respectem entre nosaltres, òbviament, és l'ideal, però hi ha coses que rallen l'absurd.
Respectar-nos no vol dir no poder dir les coses pel seu nom. Per exemple, perquè no podem dir que una persona és negra. "Racista!" em diran alguns. I jo hauré de dir "un noi de color". De quin color??? Jo sóc blanc, i ningú té inconvenient en dir-m'ho. Des de quan és despectiva la paraula "negre"? I així amb moltes coses. La violència masclista es converteix en "violència de gènere" (de quin gènere?), un grup terrorista es pot anomenar "banda armada" quan convé a alguns i un els nacionalista "separatistes" o "feixistes", segons convingui.
Tot això ja ho sabeu tots, de sobres. Què hi pinta el punk en tot això? En una entrevista al principi de la seva decadència, Jim Morrison, dels Doors, parla de com veu el futur de la música. El profeta dels Doors, com segurament ho va fer molta gent, va dir que el que passaria després de la Guerra del Vietnam seria que tota una nova generació voldria trencar amb tot el que havien fet ells (els membres del moviment hippie), acabar amb tot allò i començar de zero. No es va equivocar. El moviment hippie el va substituir el punk, que, contra els ideals anti-bel·licistes dels hippies, el que volia era provocar, única i exclusivament. Trencar amb tot el que hi havia establert a partir de l'escàndol.
Els grans artífex del moviment punk van ser els Sex Pistols. Frases com "God save the Queen, the fascist regime" o "I wanna destroy passerby" són conegudes per tots. Però un grup de Galicia també va composar cançons que avui dia serien impublicables i atacades a la portada de tots els diaris; al vídeo Siniestro Total interpreta Ayatolah, emès a la televisió pública (escàndol!):
Per altra banda, ens prenem l'humor massa seriosament. L'humor ha de ser políticament correcte! El que faltava. Ens trobem que polítics denuncien programes de sàtira, que una caricatura provoca conflictes internacionals ("No dibuixaràs el profeta"). Ja no tot es pot ridiculitzar. Hi ha qui critica durament el personatge de Franco a Polònia; però allò no és res:
Per més humor arriscat i coses dites pel seu nom us recomano dos blogs: Mi Mesa Cojea i Pajasmentales. Ja no és qüestió d'estar-hi o no d'acord, és qüestió de veure que encara hi ha gent que es mulla.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ieeeps
aixi k tens blog... el meu pare tb... jjajajja
i sobre el k es politicament correcte se'n pot parlar i es pot discutir, però igual que amb la majoria de coses no pots esperar que hi hagi acord, segons com t'han ensenyat, els exemples o mestres que has tingut, els llibres que has llegit o simplement les companyies de tots els anys pensaras diferent i intentar convèncer algu de que les seves pròpies conviccions, que s'han anat forjant amb el temps, són errònies és molt complicat...
i finalment nomes dir que has ant d'un tema a un altre ppim pam no?¿?
ptons
.Helena.
"A mi la unidad de España me la suda la polla por delante y por detrás, y que se metan a España por el culo y les explote y les queden los cojones colgando del campanario. Que se vayan a la playa a cagar con la puta España de los cojones, que llevo des de pequeño hasta arriba de la puta España."
Pepe Rubianes.
Diría que no tinc res més a dir. Però no és veritat, ja que la música i moviment hippie i punk han conviscut durant molts anys, tot i així val a dir que des de cert punt de vista és veritat que els hippies sempe han sigut els conformistes i els punks els que donaven la cara, tot i que el meu pare (hippie) hagi estat en manis de les guapes a les époques repressives franquistes. Els hippies que no eren pijos podriem dir que reivindicaven les seves idees "interiorment" més que amb tanta violencia com han tingut moviment no tant el punk com altres de caire més radical, com feixistes, red-skins, etc.
La llibertat d'expressió és molt important, encara que no s'ha de confondre amb "dret a insultar a saco", que molts si que confonen.
Salut, gran post.
Publica un comentari a l'entrada